Papiru de les mines

Infotaula documentPapiru de les mines
Tipu manuscritu, mapa y papiro (es) Traducir
Llingua orixinal Llingua exipcia media y llingua exipciana tardiega
Periodu Imperiu Nuevu d'Exiptu
Material papiru y tinta
Propietariu Bernardino Drovetti y Muséu Exipciu de Turín
Dimensiones 41 (Alçada) × 283 (Amplada) cm
Códigu de muséu C. 1879 + C. 1969 + C. 1899
Llocalización Deir el-Medina, room 6 (en) Traducir
Creación década de 1150 edC
Llugar de descubrimientu Deir el-Medina (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

El Papiru de les mines, o papiru Turín I, ye un mapa exipciu consideráu'l planu topográficu más antiguu que llegó hasta nós. Ta dibuxáu nun papiru descubiertu en Deir el-Medina, frente a Tebas por Bernardino Drovetti, cónsul francés n'Exiptu, que lo vendió a Carlos de Saboya en 1824, y que pasó darréu al Muséu Exipciu de Turín.

Parte izquierda del papiru de les mines.
Parte derecha del papiru de les mines.

Los munchos fragmentos del mapa orixinalmente yeren consideraos como partes de tres papiro distintos que fueron marcaos como papiru Turín 1869, 1889 y 1899. El mapa reconstruyíu ta en cinco fragmento y representa la zona minera del uadi Hammamat, indicando dos caminos paralelos coneutaos por otru. Foi fechu circa 1150 e. C. pol escriba Amennjat, fíu de Iluy, que robló al envés del mesmu. Foi preparáu pa la espedición minera de Ramsés IV (1153-1147 e. C.) al uadi Hammamat, formáu por roques precambrianes de la placa etíope. El propósitu de la espedición yera llograr bloques de bejen (grauvaca) que s'utilizaba p'alzar les estatues del faraón.


From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy